Palmarès de la seccio catalana

PALMARÈS DE LA SECCIO CATALANA

ADULTS

 

PREMIS
Flor Natural : Carme Pagès Pérez (Figueres) per Bitàcola Vital.

Premi Francesc Català : Josep Fàbrega i Selva (Calders) per Tres postais de l'Escala.
Premi Bellaguarda : Anna Xicola Ventejo (Vilanova del Vallès) per Navegant en els Pensaments.
Premi Albera : Ferran Soler i Rubio (Arenys de Mar) Per Guspires d'Amor, i Ressons.
Premi Fidel Bofill : N°4 Lleonard del Rio i Campmajo (Igualada) per Intemperàncies.
Premi Majoral Llech Walter : Diana Curto i Dauff (Molins de Rei) pel conjunt de la seva tramesa.
Premi Aires del Canigo : Sergi Roche Font (Barcelona) per Brevetats.

GRANS MEDALLES
Jeanne Darrey (Bulaternera) per et Veil Carriot.
Joan Bosch (Tolosa) pel conjunt de la seva tramesa.
Alexandra Morera i Fargas (Molins de Rei) per Essència
Caries Bayod Serafini (Barcelona) per Negre sobre Negre i Te'n vas anar.

MEDALLES
Montse Carreras Oliver (Begur) pel conjunt de la seva tramesa. Marcel Planas (Clairà) pel conjunt de la seva tramesa. Claudi Sebastià (la Croix de Rozon) per M'han ilevat les Ales. Teresa Argés Codina (Mataro) per Tristor.
Gièria Pons i Puigcorbé (Moià) per Maria Avui.

DIPLOMES
Pel conjunt de la seva tramesa i per ordre de mèrit a: Joan Carles i Ribàs ( Sant Quirze de Besora) Benet Ramon Manyà (Sant Llorenç de la Salanca) Gabriel Escarrà (Elna)
Florenci Criviilé i Estragués (Ripoll)

Antonio Gracia Lorente (Vallirana) Montse Oriol i Roch (Darnius)
Mercedes Capa Cebollero (Cabestany)

CONCURS JOVES i INFANTS

JOVES

GRAN MEDALLA
Anna Arasil Albert (Sant Cugat del Vallès) per Cada Mati.

INFANTS

GRANS MEDALLES
Classe de CP de la senyora Lfdia Bousquet de Prades i classe de CE1de la senyora Natàlia Bobo de Prades per la seva tramesa. Moira Pérez (Barcelona) per Els teus Raigs.
Paula Cano Garrido (Barcelona) per La Mare.
Fatima Balde Rivas (Barcelona) per El meu Llapis.
Juan Jesds Cordoba Gàmez (Barcelona) per La Consola. Kellv Zhen Zhou (Barcelona) per Aquella Canço Estranya.

MEDALLES
Caria Sampedro (Barcelona) per Balades dels Ocells. Vaizria Pascucci (Barcelona) per Sant Jordi. Alejandro Cosano (Barcelona) per El meu Gos.
Karelys Zhen Zhou (Barcelona) per El meu ésser Màgic.
Luka Povedano Muscolino (Barcelona) per El Cicle de l'Aigua.
Judith Verbo Alcâzar (Barcelona) per les Formigues. Jefferson Salazar Sarango (Barcelona) per L'Aigua.
Maria Jesds Safz Iglesias (Barcelona) per Una Bruixa molt Especial.
Aaron Sanha Pérez (Barcelona) perAquell Paradis. Fkram Ros Salamat (Barcelona) per El Cel. Eric Gonzàlez Pérez (Barcelona) per El Futhol. Aïda Cassasas Vilardell (Tona) per Tinc un Cirerer.

Discours de Mme Colette Planas, Présidente des Jeux floraux 2010 - Discurs de le Senyora Coleta Planas, Presidenta dels Jocs Florals 2010

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DISCURS DE LA SENYORA COLETA PLANAS
Consellera Pegagogica de Català,
escriptora i Mestre en Gai Saber
Présidenta dels Jocs Florals 2010

 

Senyores i senyors,
Senyor Secretari Perpetu dels Jocs forais de la Ginesta d'Or

De bon primer voldria donar les gràcies a tots els artesans del festf de poesia preparat i amanit per la nostra Reina, les seues dames d'honor, els nostres amies poetes, mantenidors, mestres en Gai Saber amb una palma especial al secretari perpetu dels Jocs Florals Joan Tocabens com a signe de victôria, de preeminència de la poesia a l'Orient de França i al Nord dels Països Catalans.
Aprofitem de l'albada per desitjar un bon aniversari al seu amie entranyable Jordi Barre que ha portat alt els versos d'en Joan i que, amb constància, aquests darrers anys ha acompanyat la nostra prestigiosa ceremônia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or.
Gràcies també de concedir-me la responsabilitat de la presidència dels Jocs aquest any 2010.
Tinc l'immens honor de participar a aquest esdevinent poètic notable que va buscar les seves arrels cap als anys 24 del segle passat i em procura una joia i un orgull sincers acompanyats de la consciència fidel d'una missio de poesia continuada.
La flor que floreix avui a la meva jaqueta la vaig tenir al 94 del segle passat també, pero per mi, aquest coronament és i es quedarà sempre d'actualitat.
El mon poètic de Catalunya Nord és petit, xic disminuït a la mesura de la vitalitat del català aqui. La situacio és greu perè sense ser desesperada ja que una veritable resistència s'organitza sobre tots els fronts, el de l'aprenentatge de la llengua amb una universitat que dinamitza et català, 15 000 alumnes que fan català a diferents nivells de l'escolaritat ptiblica, escriptors, centenars d`associacions del môn esportiu o cultural que tenen totes un toc de « català ».
No hi manquen sinb quatre tocs a costat de les quatre barres i aviat estarà llesta la nostra Ilengua catalana !
Veure et 7 d'abril 2010 el poble català fent pinya a l'entorn del nostre Sant Jordi nacional, et cavalier de la canço catalana del nord, celebrant et seu norantè aniversari amb un public fenomenal i entusiasta, era impressionant. Un esdeveniment que quedarà gravat dins la histèria de la canço i de la poesia catalana. Uns quant dies després, l'encant i el caliu d'aquesta vesprada, provoca a dintre meu, un flux d'optimisme. Veure uns quants joves esforçar-se per cantar en català com et nostre gran Cali me revis-cola el cor. Gosi esperar que portaran la nova Hama, que faran més que un gest a l'atenciô de la Ilengua ençà de l'amistat que tenen per Jordi, que s'engatjaran els joves de veritat.
que faran fora la idea que et català és una cosa de « Velis ».
Perè en tot cas « Merci Jordi, Merci Joan » d'haver portat fins aquest cimall l'amistat i l'amor a la nostra llengua, a la poesia i al seu suport tan formos, la canço !
Aqueixa llengua, no tenim et dret d'abandonar-la, de deixarla morir a la vora del caminets, se cal animar, fer encara més pais... Renovem les esglèsies, els castells, els monuments, perfecte ! Perô la nostra Ilengua és et monument més important del nostre pais ja que és ella el portaveu sensible i carnal de la histôria, de la geografia, de la literatura, de la mûsica, de l'emoci6; hauria de côrrer per tots els carrers, totes les escoles, totes les cases... sense recança arribant a les orelles per la poesia, per la TV, la ràdio, et cinema, els llibres, els nens, els joves, els vells, els néts que van a l'escola en català!
Voldria fer un testimoniatge personal, vingut de dintre les escoles primàries publiques que es dediquen a un ensenyament bilingue. Sèc assessora de català i la meva preocupacio essencial a la vora de la recuperacio dificil de la Ilengua és d'introduir la creaciô poètica a escola.
Pue testimoniar, que a l'escola es fa molta poesia catalana. Aquest any per exemple els alumnes han participat a un concurs internacional de poema cartell, Poem-express pel Primari i Metro-poema pel Secundari. Cada any s'apunten centenars d'alumnes al concurs del Rectorat de Montpeller, et de l'associacio Alentorn de Prada. Aquest any els animem a participar també ais nostres Jocs Florals .. Vàries oportunitats porten et nen cap a l'escritura poètica. Pels professors és un mitjà extraordinari d'anar el, mots que es passegen en el riu clar de la memoria o al més fosc de l'inconscient.
Quan un nen pensa en un mot... per exemple « verd » una idees verdes eau a la pissarra, i
arbre verd fa un bosc... ! Arreu neixen un arbre de menta,
un arbre de maragda, un arbre de pluges verdes, un arbre de pintura verda...Comencen les associacions, passeur d'un mon a l'altre. Es autoritzat i fins i tot recomenat. Aquest arbre de menta si
fos un animal... jauparia sota et vent boig de la tempesta. En poesia una cosa pot esdevenir altra cosa, en poesia treballem la polisèmia : arriba un sentit i un reguitzell d'altres sentits arriben alhora.
El que guanya és el que parla més a l'auditor o al lector. La y a treballa els lligams emocionals portats per la imatge, és efervescent cour un catxet, son les bombolles que exploten en els centres emocionals fntims que treuen l'ansietat, l'angoixa, la negror i pinten la vida de verda color.
Amb la força de quatre mots, fins i tots apedaçats, pobres i « malandrins » la poesia recupera la ilengua, fins i tot la perduda,la d'abans, la d'ara i la del futur. L'estètica del vers es modela al
fil dels cinc sentits i dels cinc elements, pell, ull, nas, llengua, orella, aigua, aire, terra, foc, metall.
Aqui s'infla d' energia tota catalana. L'energia del nostre paigc carregat de plantes, de verd, de blau, de ferro, de bolets, de musiques d'ocells, de la seva gent.. .tot se barreja amb la ment, fa punt amb la filosofia, et pensament, dôna una poesia actual i permanent:
Ens allunyem de la poesia canigonenca, ja que l'intim i et carnal transpiren cota la descripcio de la pura pedra. Exemple d'en Jordi Pere Cerdà « Cada pedra dirà et teu nom, perquè esteses a dins
del sol es quedin prenyades de hum. » (Parlant de les mans)
No hi manquen sinô quatre tocs, quatre locutors i aviat tornarà a ser llesta la nostra poesiacatalana !
Escoltem en Marti i Pol que ens convida a viure poèticament cada moment del dia.
I tanmateix un poeta és molt sovint victima de males bromes...

«Aïe un poète » escriu Jean Pierre Siméon. I si, un poeta ridicul, floralesc, grotesc, burlesc, passas de moda, extravagant, rar, bufo...Perjudicis fan un embolcall de ferro a la poesia
Molt rar aquest poeta que fica els peus a la galleda, la seva bufonada vol purificar les emocions, obrir un camf a l'altre i cap a l'altre, passant, a vegades, per la histèria de la humanitat... del peix a l'home.. i què serem després ?
La poesia parla al nostre fràgil, al nostre invisible, a la nostra boira, a les nostres antigues ales atrofiades, a la nostra sobtada solitud ultramarina, a les primeres fors del cirerer ... no s'interessa al mercat, al profit sinè al troc dels mots que remunten.
No dubti que llegiu poetes, centenars de poetes, els catalans d'aqui i els del môn sencer, Jordi Pere Cerdà, Joan Tocabens, Pere Verdaguer, Joan Pere Sunyer, Renada Portet...Joan Salvat Papasseit, Vinyolf, Neruda, Lorca, Chedid, Hikmet, Ritsos, Shakespeare... segur que entre tots trobareu et vostre poema, trobareu et vostre vers, la metàfora, et ritme, la veritat que us importa, que us ajuda a viure i a conviure en tota llibertat, a escriure i a estimar.
Val per tothom fins pels que tenen menyspreu, sobretot per a ells, perè aqui, en aquesta assemblea
sé que no n'hi han..
Es un mon per a tothom, tothom et pot fer seu per damunt de la saviesa d'un professor ruc, per damunt de la saviesa dels Estats politics. Vola la poesia per damunt de les disciplines ! En el poema no hi ha sentits prohibits, no hi ha policia, amb papers i sense papers, només amb la veu, es poden franquejar les fronteres.
Moltes gràcies amics de la poesia i visca els llorejats!
Pels que no han tingut la joia d'un llorer, sabem prou nosaltres poetes, que el fet de compartir una conversa amb un full blanc de poesia per néixer, ja és un moment de recompensa!

Coleta Planas Juny 2010

Les Reines 2010

Laurence de Noëll est la Reine des 87èmes Jeux Floraux

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                         

Elle a pour demoiselles d'honneur :

Amélie de Noëll et Eugénie Combaut